Ja ho diu la Masovera: cada dia pertoca comprar un aliment determinat quan vas a mercat. Una mica amb aquesta filosofia, el dilluns és el dia d'assemblea a la CUP. No és ni molt menys l'única reunió que fem a la setmana, però sí que és la central, aquella on procurem anar més persones, on es debaten els continguts de fons del nostre recorregut com a organització i allà on marquem les línies i les prioritats de la nostra acció política. Ahir era dilluns i em vaig plantar a la nova seu electoral que hem obert al carrer Ballesteries per fer feina a mitja tarda. Amb dos companys més vam estar parlant d'idees, de propostes un pèl extravagants però que poden arribar a ser convincents i sobretot vam tenir la típica conversa política de bar. La formalitat va venir després, a partir de les 8 del vespre i fins prop de les 11 de la nit.
Són les quasi 3 hores d'assemblea (i perquè l'endemà treballem que sinó,...) que fem a la setmana i les vivim amb ganes i amb il·lusió, que diu aquell. Ahir, per exemple, vam tenir unA extraodinària i centrada conversa sobre com havíem d'afrontar els debats electorals que tenim a partir de la setmana vinent. La conclusió? la podreu veure en directe, però ja us avanço que encaixa perfectament amb allò que diem fa temps a can CUP: noves formes de fer política, alternatives polítiques i crítiques als fonaments del sistema injust en el qual es basa la societat actual. Ahir, però, també vam parlar de geocatchings, de com incorporar nous elements i eines socials en la nostra praxis política. I és que a la CUP tenim gent com l'Oriol, en Bernat, en Marçal o en Biel que saben perfectament on ens trobem i com les noves tecnologies són presents en els nostres dies. Una nova demostració, en aquest cas interna, que som gent, alguns joves, preparada.
Per acabar, tocava parlar de l'1 de maig, del dia dels treballadors. Evidentment els partits convencionals van deixar de participar d'aquesta diada fa anys. Ja no els interessava, tenien el poder i per tant el carrer era cosa dels beneits i els desvalguts. Premisa falsa, des del nostre punt de vista. El carrer, com les institucions, és un espai més i central des d'on fer política. És així que, com sempre, la CUP serà present el proper dia 1 de maig a la convocatòria que els sindicats alternatius de la ciutat han fet davant de la seu del Govern de la Generalitat. Una vegada més, em sentia a gust amb allò que estàvem parlant tots els que érem asseguts al voltant de la taula.
Tranquil, serè, i descansat per allò de sentir que la feina estava ben feta, me'n vaig anar xino xano a la cerca del sofà on tan còmode també em sento.
Són les quasi 3 hores d'assemblea (i perquè l'endemà treballem que sinó,...) que fem a la setmana i les vivim amb ganes i amb il·lusió, que diu aquell. Ahir, per exemple, vam tenir unA extraodinària i centrada conversa sobre com havíem d'afrontar els debats electorals que tenim a partir de la setmana vinent. La conclusió? la podreu veure en directe, però ja us avanço que encaixa perfectament amb allò que diem fa temps a can CUP: noves formes de fer política, alternatives polítiques i crítiques als fonaments del sistema injust en el qual es basa la societat actual. Ahir, però, també vam parlar de geocatchings, de com incorporar nous elements i eines socials en la nostra praxis política. I és que a la CUP tenim gent com l'Oriol, en Bernat, en Marçal o en Biel que saben perfectament on ens trobem i com les noves tecnologies són presents en els nostres dies. Una nova demostració, en aquest cas interna, que som gent, alguns joves, preparada.
Per acabar, tocava parlar de l'1 de maig, del dia dels treballadors. Evidentment els partits convencionals van deixar de participar d'aquesta diada fa anys. Ja no els interessava, tenien el poder i per tant el carrer era cosa dels beneits i els desvalguts. Premisa falsa, des del nostre punt de vista. El carrer, com les institucions, és un espai més i central des d'on fer política. És així que, com sempre, la CUP serà present el proper dia 1 de maig a la convocatòria que els sindicats alternatius de la ciutat han fet davant de la seu del Govern de la Generalitat. Una vegada més, em sentia a gust amb allò que estàvem parlant tots els que érem asseguts al voltant de la taula.
Tranquil, serè, i descansat per allò de sentir que la feina estava ben feta, me'n vaig anar xino xano a la cerca del sofà on tan còmode també em sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada