divendres, 12 de novembre del 2010

el vot burocràtic


Ja ha començat. La campanya electoral ja és als carrers de les viles i les ciutats del Principat. Agafats de la mà d'aquesta arribada, tenim també els diaris publicant enquestes, convidant a esmorzar els candidats dels diversos partits amb representació al Parlament i fent tot tipus de prediccions sobre el futur polític d'aquesta part dels Països Catalans. Tot i aquests elements tradicionals de cada comtesa electoral i com molts ja han comentat, aquestes no són unes eleccions típiques i tòpiques. En aquest sentit, són molts els arguments (un govern tripartit que ha aguantat el cicle sencer per primera vegada, la sentència del Tribunal Constitucional, l'augment de l'independentisme sociològic, la greu crisi econòmica,...) que dibuixen l'escenari d'aquestes eleccions bastant diferent al de fa 4, 7 o 11 anys.

Tanmateix, i per centrar-me en un sól tema, prefereixo parlar d'un aspecte que tinc la sensació que és poc comentat pels analistes i opinòlegs dels mitjans de comunicació catalans. Em refereixo al que jo anomeno vot burocràtic (perdoneu, però no sé quin és el terme científic). I és que sense haver fet ni llegit un estudi seriós i rigorós sobre el tema, tinc la sensació que la democràcia catalana camina poc a poc cap a un model on a les eleccions hi participaran només aquells molt fanàtics d'un partit polític i, especialment, els que treballen en la funció pública, molts dels quals tenen llocs de feina que depenen directament o indirecta del que passa en cadascun dels comicis electorals.

A diferència de part dels meus companys de viatge polític, jo sempre he estat partidari de votar en unes eleccions. Atenent la situació, la conjuntura del moment i les possibilitats, ho he fet per opcions radicalment transformadores i independentistes o he utilitzat el vot nul com a forma de critica pel pèssim paper que han jugat la gran majoria de partits polítics. Crec que els ciutadans podem utilitzar les eleccions per tenir incidència i ajudar als cops de timó que des de la societat estem obligats a fer quan les coses no van com pertoquen (quasi sempre). És per això que observo amb preocupació com l'expansió del vot burocràtic sembla estar prenent força.

Així, si tot segueix així, les eleccions al Parlament del Principat es podrien convertir (per primera vegada, però no per última) en un espai de participació política on hi assisteixen bàsicament aquells que treballen a l'administració pública i que duuen el dia a dia de les gestions polítiques. D'aquesta manera, com si es tractessin d'unes eleccions al comitè d'empresa, cada vegada més, aniríem més cap a un model on només participarien aquells plenament integrats del mateix sistema, aquells que, d'alguna manera, en depenen.

Enmig d'aquest panorama és evident que tampoc ens trobem al llindar de l'abisme. Any rere any també sorgeixen alternatives i noves propostes que parlen de democràcia directa, de ruptura, de propostes que pretenen dur-nos a escenaris diferents. Esperem que tots aquests projectes siguin prou bons, encertin les seves estratègies i convencin els catalans i catalanes que l'espai públic i la política no es poden deixar als que només volen gestionar i beneficiar-se del poder. Si no ho aconsegueixen, haurem d'assumir que serem parcialment culpables d'haver convertit la Generalitat en un simple comitè d'empresa d'una gran factoria econòmica que és l'administració pública catalana. Bones eleccions!

2 comentaris:

Maroa ha dit...

A l'administració pública hi treballa molta gent i no tots som iguals...

Lluc Salellas i Vilar ha dit...

tens tota la raó, Maroa,...només dic que les coses pinten com si al final només haguéssiu de votar aquells que us sentiu més directament afectats pel dia a dia de l'administració. La resta, sembla que ja no els interessa.