les pateres, un decorat o embarcació de persones?

òndia manela,...avui no sé el per què, o si....porto des que m'he aixecat pensant en el tema de les pateres, les morts d'éssers humans a l'estret, el tractament que en fan els mitjans, la banalització de tot plegat,....i vaig caminant amb la mosca entre les celles fent-me un brugit que s'ajunta amb la justa ressaca d'un divendres postdijous unviversitari,....

bé, centrant-me amb el que deia,....si us preguntés què ha passat d'important aquests últims dies al mediterrani, què em respondríeu? Penso que la majoria diríem que l'atemptat d'Al Qaida ha estat el gran fenomen mediàtic i quasi l'únic, no? Doncs bé, mentre les 44 persones algerianes morien per culpa de les guerres entre els qui aspiren el poder, a l'estret desenes de persones quedaven, una vegada més, atrapades enmig de les barreres, fronteres que els amics del nord hem construït al voltant de la nostra fortificació.

Si agafem quantitats de gent morta en atemptats d'Al Qaida i gent morta a l'estret i fem números, veiem que l'estret és una autèntica massacre humana i aquí tots calladets.

Els mitjans han decidit que només volen parlar d'uns morts. Deu ser que allò pels quals alguns i algunes lluitem, la igualtat entre els i les ciutadanes del món, no es compleix ni quan ja estem criant malves. Però és que el problema no s'acaba aquí,...continua,....Les reflexions que he fet tot avui m'han portat a pensar en com els mitjans tracten el tema de le pateres,...perquè, a diferència del que comentava abans d'ahir, les pateres surten a cada informatiu o quasi, no? Doncs com és que amb els atemptats d'Alger, tots i totes quedem estupefactes i amb els immis morts a l'estret, no? Les meves neurones creuen que deu ser que la informació que ens arriba no és completa. De l'atemptat d'Algèria et puc dir, la mare dels immolats, l'hora, el color de la camisa del periodista, la marca del rellotge del fotògraf i, si m'apureu, el resultat del partit de futbol entre dos clubs del barri,...i de les pateres, què en sabem? quanta gent es mor realment? qui és el culpable? quines polítiques fa l'administració per evitar els morts a l'estret? en fa?,.....amics i amigues,...quina mala llet, intento parlar de coses diferents i acabo amb la mateixa conclusió, vaja que tots els camins porten a la crítica dels mitjans i qui els controla,....

Bé, avui, dos cosetes més curtes d'actualitat abans de l'apunt històrico-emotiu. Gràcies a tota la gent que esteu donant suport a la Nuri per aconseguir que la deixin en llibertat, que els polítics que manen reconeguin que l'han pifiada i que es decideixi d'una vegada per totes acabar amb aquestes polítiques repressives. Per cert, mentre esperem que la Núria estigui entre nosaltres, aquesta nit toca celebrar la tornada dels amics de KOP, un grup de música que ens ha marcat durant molts anys. Endavant amb la música de kop

Avui el meu record em porta a un matí de setembre de fa més de dos anys, unes platges verges a Menorca (Països Catalans), una calma nua, unes estones fresques, de pau, amor i felicitat. Tots dos bruns i quiets escoltaven els moviments de les onades mentre preniem la llum al Sol i la transformàvem en saba neta plena d'humor, somriures i pau. Un retrobament esplèndid en mig d'un paratge formidable. Un petó.