Ja no ens alimenten actimels, ja volem l'hort sencer

Publish

Iei ei ei!!! Segons publica en el seu últim número el Setmanari Directa (moltes felicitats perquè fa 1 any per Sant Jordi), el producte Actimel és equiparable a qualsevol droga. Resulta que, i sempre segons el Minsiteri de Sanitat, si prens Actimel durant quinze dies seguits i, llavors en deixes de prendre, les teves defenses baixen sobtadament i és molt més fàcil que et posis malalt. Vaja, que mentre t'ho empassis molt bé, igual que la cocaïna, però pobre de tu que deixis de fer-ho perquè llavors,...patapaam: òstia al cantut!!!

No sé vosaltres,...però jo ho trobo un autèntic escàndol. I el més fort de tot és que Actimel deu ser només un dels milers de casos de productes amb efectes secundaris que ingerim cada dia. Els trangènics (el cultiu dels quals està provocant milers de morts de fam a llocs com la índia),...encara no sabem si a llarg termini ens enviaran a visitar Sant Pere abans d'hora, la carn ens fa tornar bojos i el peix acostuma a ser urani amb escames,......Tot plegat fa basarda! I és que ja podem anar parlant de nutrició, de no estar obesos, de mantenir la línia, de ser sans,...però de què carai estem parlant d'estètica o de salud???. Tinc la sensació que d'aquí uns anys ser gras serà una forma de lluita. Ja m'imagino l'OGRE (Organització de Grassos Revolucionaris de l'Empordà) o el SOGRE (Sindicat d'Obesos i Grassos Rebotats amb l'Estètica) penjant els seus cartells. I, si tot seguéis igual, tindran tot el meu suport si aposten per deixar-nos de tonteries de si cremetes, pastilles o elecasseimunites i tornen a les herbes, els horts i les carns de porc fetesacasa.

Necessitem una transformació alimentària, però ens equivoquem de línia, mai millor dit. No es tracta de provar tots els nous productes que ens donen les empreses farmacèutiques i agroalimentàries,....hem de tornar a les essències de la terra,...el dia a dia del camp és dur,...però és l'únic camí per poder ser autosuficients i no dependents de coca-coles, actimels, cocaïnes o qualsevol producte que ens empresoni mentalment i física. Jo, el primer. Alliberem la Maria, la Maria-Lluïssa, la Camamilla, el Nap, la Patata, els Melons, i per suposat tornem als Pernils,.. com deien abans i ara: si estàs plenet senyal de salut.

I de records, el món n'és ple. Així que avui, lligat amb el tema, us parlaré de les converses amb al meu avi. Els avis, i també les àvies, m'han ensenyat què és el meu país. Ni les classes, nazis segons els de Telemadrid, ni les pel·licules, ni els llibres m'han sabut transmetre tant bé com els meus avis el que és la terra i la seva història. Recordo a la perfeccció aquelles tardes d'istiu sota el pi de Viladamat, amb en Tilin, mentre en Pitu m'explicava hores i hores d'anècdotes. Amb ell i la Llúcia, havia vist matar porcs, gats, pollastres i conills i he entès tot un seguit de coses que, sense ells, avui no comprendria. També en Josep i l’Antònia m’han fet veure la terra i les persones d’una manera oberta i simpàtica. La terra la fem les persones, d’això no hi ha dubte