costo del gueno, notícia?

Aquesta setmana una de les notícies estrella ha estat la detenció d'un presumpte camell que tenia molts problemes a l'hora d'escriure castellà. Més enllà de si Telemadrid ho utilitzarà com a exemple de la suposada educació filonazi que tenim a Catalunya, la meva reflexió anava en la importància de la notícia en si i en l’aparició en aquestes dates en les quals ens trobem.

Estranyament, des que sóc conscient, encara que de forma mínima, del que significa el model d’ensenyament he percebut que determinades èpoques de l’any apareixen determinades notícies als mitjans. Un exemple d’això és l’abril. La meva minsa experiència m’han portat a renovar el refrany: “A l’abril notícies contra l’ensenyament públic mil”. I és que, des del meu punt de vista, no és casual que durant aquest mes, hagin sortit, i és tradició, diferents informacions sobre les condicions precàries, la conflictivitat, les drogues,... en els instituts públics.

Alguns us preguntareu:

- On collons vol anar a parar aquest torreneules?

I jo us respondré:

- Aquests dies hi ha el període de preinscripció, reserves, matriculació,... a les escoles i instituts del país.

Vaja, que des del meu punt de vista, els mitjans controlats per les nostres amigues multinacionals tendeixen a criminalitzar l’opció pública de l’educació. No els interessa apostar per un model públic i amb l'aparició de notícies fan que es creiï un estat d'opinió concret sobre aquests temes. Potser alguns i algunes creureu que m’he tornat un paranoic i que veig el que vull, però és una sensació que tinc basada en fets. Perquè, realment creieu que la notícia de la detenció d’un camell que no sap escriure és un fet tant transcendental i noticiós? De camells se’n detenen a diari, enmig dels carrers, a prop d’escoles concertades, privades o públiques i curiosament,...només en surt un en plenes dates d'inscripcions.

Bé, potser sóc fill de la paranoia de ser un sindicalista incomprès, però mentrestant seguiré assegurant que els mitjans fan jugades d’aquest tipus, jugades putrefactes.

Avui,abans de plegar, us redactaré el record que se’m va esborrar a última hora, l'últim dia: El meu record d'avui dedicat a tota la gent amb qui he descobert territori caminant i passejant pels racons més inhòspits del país i de més enllà. Especialment, vull destacar els moments immensos que he viscut amb la gent del mocador blau al coll. Sense les instantànies que hem viscut caient pel Montperdut, anant amb balses pel riu Ter o banyant-nos a les gorgues de Beget, no seria el mateix hominus que sóc i tampoc us coneixeria, tampoc a la nuri. Més de 10 anys després d'entrar a la secta, n'estic a punt de sortir i no m'oblido d'allò viscut!!! Sempre a punt per aprendre i descobrir!!!