dimarts, 18 de desembre del 2012

Els somnis que acabaran amb la impunitat

La Conselleria d'Interior fa temps que va decidir que perseguir "els no afins a les seves polítiques" podia incloure qualsevol mètode, mecanisme, acció. La fi justifica els mitjans a la Conselleria del carrer Diputació. Amb Felip Puig al capdavant, s'han consolidat les pràctiques del despotisme armat dels agents antiavalots del cos dels Mossos d'Esquadra. Els ulls que han tret les pilotes de goma, amb el darrer cas paradigmàtic de l'Ester Quintana, les detencions sense fonaments contra desenes de persones que es manifestaven i reclamen, la independència, la justícia social o una democràcia social i econòmica real, un web d'identificació propi de models autoritaris, els milers de contusions causats pels cops de porra, els insults, les vexacions d'una policia que s'allunya, del tot, d'un cos democràtic.

I davant d'aquestes actituds policials, moltes ben semblants a aquelles que ens expliquen els nostres avis i mares fent referència a altres èpoques, la resposta del Govern és el silenci i la no cooperació. M'explico. I només a tall d'un exemple viscut en primera persona però que, malauradament, crec compartir amb milers de catalans i catalanes: el mes de juny d'enguany vaig participar en una manifestació amb 150 persones més contra la visita del Príncep de les Espanyes a Girona. Denunciàvem la seva figura, el simbolisme i el model d'Estat que representa així com les complicitats de part del gran empresariat gironí qui, com vasalls del segle XV, corren darrera la càmera per poder sortir amb l'hereu directe de l'espanyolisme i la manca de democràcia. Vam manifestar-nos, amb permís oficial i tot. Metros abans d'arribar al punt final i oficial de la manifestació, desenes de Mossos d'Esquadra (finançats i pagats per tots i totes) van encerclar-nos mentre protegien aquells que ens han conduït a l'abisme. Ens encerclaven, sí. Ens encerclaven per manifestar-nos, sí. I torno. Ens encerclaven per manifestar-nos, sí. Ens encerclaven en ple juny del 2012, sí.

Amb bones paraules els vam explicar que el nostre permís ens autoritzava i que, encara que no fos així, com a persones teníem dret a exercir la llibertat d'expressió i manifestació. De seguida les males paraules, el despreci, l'insult, la vexació i la por. La seva millor arma, la por. Nosaltres, ferms. Alguns de nosaltres havien de marxar a treballar. No els deixaven. Estàvem segrestats, sí. Estàvem segrestats, sí. Per independentistes i republicans, sí. Estàvem segrestats pels Mossos d'Esquadra. A partir d'aquí, la indignació. Vam demanar que deixessin sortir aquells que volguessin marxar. La seva resposta? L'agressió. Les porres, les empentes i la violència. La nostra? el crit, la ràbia, la impotència. Després de 30 minuts, decidim desconvocar. Ens deixen sortir i anem al CAP a fer una visita mèdica. Els metges confirmen les agressions, els blaus i les ferides causades pels Mossos d'Esquadra. Lògicament, busquem empara a la justíca que paguem tots i totes.

 7 mesos després encara és hora que haguem aconseguit res. El motiu? Que la Conselleria d'Interior es nega a identificar els Mossos d'Esquadra que ens van agredir. Motius? Dos de ben sezills: els antiavalots no van identificats i els comandaments no volen identificar els agents causants de les agressions. Els és igual. Han decidit que hi ha ciutadans, en aquest cas, Mossos d'Esquadra que poden exercir la violència en tots els sentits i ni tan sols esmenar-los. Aquesta és la policia que hem creat. Una policia que no pot ser sotmesa a crítica. Una policia que pot fer el que vol i quan vol. Una policia que agredeix manifestants amb impunitat i que, com no van de gris, ja no formen part dels mites autoritaris d'alguns.

La realitat és, però, que a hores d'ara els que hem patit agressions, vexacions i violència policial, també a Girona, seguim sense trobar la manera de poder demanar responsabilitats. Seguim desamparats en una societat que es fa dir democràcia Seguim a l'espera que a la propera manifestació (mai ens posaran prou por al cos) ens tornin a agredir, colpejar, insultar,...mentre alguns els riuen les gràcies. No ens feu por. Vosaltres rere la vostra màscara i caputxa ja sabeu que som en Toni, en Biel i en Lluc. Nosaltres, que som molts, per sort, amb els somnis i la llibertat, aconseguirem algun dia que es faci justícia.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

tot plegat una gran merda...!!*!!

santi andaluz ha dit...

El passat 27 de desembre a les 9,30 hores , mentre que es coneixia per la premsa que el Sr. Felip Puig no continuaria al capdavant de la Conselleria d’Interior, vàrem mantenir una entrevista amb el Sr. Manel Prats i Pelàez, director dels Mossos d’Esquadra.
L’objectiu de l’entrevista era que ens respongués algunes preguntes sobre la intolerable agressió policial al nostre fill i mostrar-li la nostra disconformitat sobre alguns comportaments i protocols de la policia.
Vàrem constatar que determinats aspectes continguts en l’informe policial de l’agressió a en Pau el 12 d’octubre a la plaça Universitat de Barcelona i a la posterior detenció, no reflectien la realitat dels fets o ometien aspectes fonamentals com ara, el comportament de la policia al CAP del Carrer Manso de Barcelona, on el Pau va ser atès per fer-li les primeres cures d’urgència de les ferides ocasionades per la policia, el subministrament de medicaments i la informació que se’ns va facilitar al familiars durant la detenció. El Sr. Prats es va comprometre a ampliar la investigació sobre aquests aspectes.
Com evidencien clarament les fotografies que tant ell com nosaltres aportàvem i els informes mèdics ratifiquen, no va tenir més remei que admetre, per bé que sarcàsticament “que semblava que els policies van pegar una mica per damunt de la cintura”, un comentari que ens va semblar ofensiu i que tensà encara més l’entrevista, on també li vàrem recriminar alguns procediments que ens semblen intolerables, com els escamots de policies de paisà encaputxats, l’ocultació del rostre per part de la policia, l’ús de pilotes o bales de goma i la falta d’identificació de la policia.
Sobre l’ incompliment de la policia de la resolució INT/1828/2004 sobre la incorporació i aplicació del codi d’ètica de la policia i el decret 217/2008 que obliga els policies a anar identificats i que ha motivat més de 147 requeriments del Síndic de Greuges en el darrer any, ens va assegurar que en sis mesos tota la policia, inclosos els antiavalots, anirien amb el TIP perfectament visible.

Pensem que és un bon moment per insistir en les nostres reivindicacions atès que:
• La negligència de la policia ha arribat a tal extrem, que s’ha posat de manifest públicament que tenen problemes de directrius, d’organització i de credibilitat.
• Perquè hi ha una nova persona al front de la Conselleria d’Interior al que cal traslladar-li les nostres opinions i forçar una modificació sobre mètodes i compliment de protocols i normes de la policia.
• Perquè és probable que el parlament discuteixi sobre l’ús de les pilotes de goma i la nostra opinió s’ha de fer sentir.
Per tant, us proposem mantenir una reunió a finals de gener per organitzar una campanya amb el lema que va proposar l’Enricco de l’Associació Stop Bales de Goma
“Nosaltres som les víctimes... I vosaltres qui sou?
Un lema que ens sembla molt apropiat, perquè increpa directament a la policia sobre els seus mètodes opacs i les greus conseqüències per als ciutadans.


santiago Andaluz i Gemma Ponseti

http://camidelscirerersflorits.blogspot.com.es/

Anònim ha dit...

Lluc, m'agradaria posar-me en contacte amb tu. Et segueixo al twitter sota el nom @martiboigues i més que res m'agradaria fer una xerrada per si em poguesis ajudar per una possible CUP al meu poble (País Valencià), encara q jo visc a Girona. Hi ha gent interessada però no sabem com començar. Moltes gràcies