als seus llocs!

Surts de fer una cerveseta un dimecres al vespre de La Pedra (un bar molt recomenable al barri vell de Girona) i mentre vas xerrant amb un company de fatigues, veus que Convergència i Unió ja s'ha instal·lat a la Rambla de Girona (a uns 150 metres de l'Ajuntament). Sí, sí, amb un lema on es volen fer veure com quelcom innovador, Convergència i Unió i Puigdemont (serien els cognoms pertinents a la ciutat de l'Onyar), ja té seu oficial de cara a les eleccions del maig. La seu, com a mínim des de fora i de nit ja és tot una descripció de com està la política gironina. Mentre el PSC i la seva pietat s'han situat en una plaça poc concorreguda de la ciutat i les altres dues formacions deambulen sense saber gaire quin camí prendre ni on situar-se, CiU ja es veu a la balconada de la Plaça del Vi. I per fer-ho prem fort tal i com els avantatges que aventuren les enquestes aparegudes fins ara ho permeten. Mirant la seu de campanya, un té la sensació que aquell espai és un exemple més de la prepotència d'un partit que sembla que torni a les institucions no per ser garant de cap canvi real, sinó per situar-se en un espai que creuen que, per inspiració divina, els pertoca a ells.

És la lògica dels qui se saben status quo. El rei vol que el Príncep governi com els poderosos volen que el seu partit mani. I CiU és, entre moltes d'altres coses, el partit dels peixos grossos. Així que, els petits, els que som molts i treballem fort cada dia per guanyar jornals ens trobem amb una disjuntiva molt senzilla i que consta de tres opcions (fem-ho fàcil): 1.apostar pels grossos que parlen de canvi de noms, però no de polítiques (CiU) 2.pels mitjans en perill d'extinció (tripartits diversos i partits que els formen) o bé 3. apostar per forces que representin bé els nostres drets i garanteixin un canvi real cap a la democràcia, la transformació social i el futur dels que restem oprimits(CUP). Crec que és el moment d'anar contracorrent.