dilluns, 1 de març del 2010

de l'1/11 a l'1/03!

Era un matí fosc. Per suposat, la festa de la nit anterior hi tenia a veure. Ell, mig poruc , mirava per la finestra i un ruixat inundava la ciutat dels capvespres. Era fosc, molt fosc. Va ser dinar de pasta, de migdiada llarga, de pel·lícula d'amor enmig de dances i de preparar una presentació per la classe que tenia pocs dies després. Se sentia estrany. Era la primera vegada que celebrava aquella festa anomenada Halloween i s'ho havia passat bé, molt bé.

Sense saber-ho, però, aquella havia sigut la darrera festa d'aquella tardor de terres forasteres. Un hivern sever havia decidit que no volia esperar més darrere les muntanyes i va fer acte de presència.

Així, el dia 1/11, un diumenge, va ensenyar la foscor, la fred i una temporada que només seria salvada per visites alegres i energètiques, un al·lot de barret, viatges a casa i a terres on tocava fer el barretinaire, uns estranys companys pujats a la torre de Babel i la companyia d'una mirada i un somriure amb qui gaudir de la multitud de matisos clars enmig de la foscor i la fred hivernal. Passaren els mesos i....

....un dia, l'1/03, el cel es va despertar blau, el Sol semblava que tingués ganes de brillar. Era aquell l'inici de la primavera? ell no ho sabia, però el temps li diria? ell, per això , així ho esperava i va decidir posar-se a ballar!


2 comentaris:

Joan Pujolàs i Vilar ha dit...

sí senyor, a ballar que la primavera ja quasi és aquí!

Enmig de la mar ha dit...

Lluc,

si la primavera ha de ser igual de divertida, interessant i plena de novetats com l'hivern, benvinguda sia!!

Per la meva banda, només dir que quin hivern nin, ja el recordarem ja...

Besada!!