dinar de tàper

Reflexionant sobre tot el que està passant aquests dies de màxima esplendor vacacional en les nostres infraestructures, se m'ha acudit que tinc molta sort d'haver tastat el món escolta. Si, si, els que porten aquell mocador lligat al coll i hom creu que és una secta. I és que si t'atreveixes a agafar el tren, o ets més agosarat i apostes per no utilitzar les carreteres comarcals de paisatges idíl·lics ja que penses: tant per tant sabates grosses i passes per l'autopista, doncs mai saps què et pot passar. Així que l'experiència d'un raid, una excursió pirineica o qualsevol situació de supervivència poden ser positives. I això significa: cantimplora amb aigua (opció ratafia pels qui ho preferixin), una guitarra i un cançoner (ràdiocassette pels més urbanites o pels mancats de ritme com jo), un tàper ple d'amanida de pasta i de carn arrebossada (opció suc d'alvocat pels supervegetes) i una màrfega per poder apalancar-te en qualsevol espai.

Vaja, com veieu, es confirma aquella tesi que els catalans ens agrada el rotllo kumba. Cada dissabte i diumenge, i fins i tot dilluns i divendres, quan no dimecres, dimarts i dijous d'agost, ens parem en qualsevol punt de la xarxa i apa a passar la tarda. La resta de l'Estat ens enveja, no ho dubteu. De fet, tinc la sensació que tot aquest merder, en el fons, és una política social d'Iniciativa perquè disfrutem de la natura. I ens venen la moto que les infraestructures fallen perquè tingui més pedigri quan tornes de vacances explicar-ho als teus companys de feina!!!!Reflexioneu-hi!!!

Ara me'n vaig a Euskal Herria i he decidit que m'enduré el pack "escolta en carretera", però una certa intuició em fa pensar que un cop passat Lleida, el pack valdrà més que el llenci. Potser el més efectiu seria que m'endugués una estelada i anés convencent tothom que el govern espanyol ens deixi d'una vegada una mica de llibertat, el dret a decidir i per tant, el dret a escollir a quina carretera volem treure el tàper amb la carn arrebossada, no creieu???