un dissabte d'utopia

Sona el despertador. En Pere Tàpies o la moto xucu pa pa pa fa de les seves. El cap es troba un pèl tèrbol com a conseqüència d'alguna ratafia que encara busca el seu espai en el meu cos apagesat/aburgesat. Ersmorzo tot llegint les inclemències gironines i altres martingales. Goito per la finestra i fa un solet d'aquells que enrogen fins i tot el més fatxa del barri. Despenjo el telèfonut i ens decidim a marxar amb la "ninyut" a fer una volta per alguna cala, estany o, perquè no , i per sentir-nos amb la massa popular, per alguna platja massificada a l'estil pot d'anxoves de l'Escala. Per suposat, després de repassar altre cop el diari, ja m'he cremat. Recorxut, un cop de tornada crema per aquí, crema per allà,....deu ser que a l'estiu val més curar que preveure. I és que les vacances serveixen per trencar tòpics. Bé, tornant al "Timetable", arriba l'hora de la vianda, i a posteriori, la de jaure. Si, si. La de jaure. Però no jaure de qualsevol manera, no. Ans faltaria. Avui toca els Alps francesos o els Pirineus catalano-occitano-bascos. Els ciclistes ens deleiten amb una nova jornada de dopatge extraodinari i solemne que posa fi al Galibier o al Tourmalet. Després de veure rodes, escatimo detalls, així avanço, i toca fer passeig, a voltes reivindicatiu, a voltes consumista, a voltes reflexiu. La qüestió és que toquen a capvespre i després d'un tall de xíndria per concloure un pa amb tomata i botifarres de tota mena,.....toca fruir de la fresca o de la rasca. Arriba l'hora de moure't i conèixer el terrori tot fent cultura popular!!!! òstia puta. Això és esplèndid!!!! Acabes la nit,....i només et queda confirmar que cada nit pot sortir el sol!!!!

bons caps de setmana per tothom,...i si el del 27, no sabeu què fer,...veniu a Viladamat que sereu benvinguts com la Blancaneus, en Pinotxo o l'Ali Babà. Per cert,..."ninyuut" forever!